Vés al contingut

Théodore Botrel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaThéodore Botrel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJean-Baptiste-Théodore-Marie Botrel
14 setembre 1868 Modifica el valor a Wikidata
Dinan (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juliol 1925 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Pont-Aven (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCongestion pulmonaire Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacimetière de Pont-Aven (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatFrança
FormacióLycée Fénelon Sainte-Marie (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, poeta i dramaturg
Membre de
EstilChansonnier
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaïlise Botrel (1919–1925), mort
Léna Botrel (1891–1916), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsLéna Botrel
 () Maïlise Botrel
Janick Botrel
 () Maïlise Botrel Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: b696091e-7bfa-482c-aa63-1aca9a098e28 Lieder.net: 19497 Discogs: 499037 IMSLP: Category:Botrel,_Théodore Modifica el valor a Wikidata

Théodore Botrel (Dinan, Bretanya, França, 14 de setembre de 1868 - Pont-Aven, Bretanya, 26 de juliol de 1925) fou un poeta i chansonnier bretó. Fill d'un ferrer es donà conèixer molt aviat com a poeta popular; les seves cançons inspirades en la vida bretona, tan sentides com vigoroses, foren ben rebudes a París (1896), on acabà establint-se. Entre les seves composicions, són dignes d'anomenar-se primerament La Paimpolaise, a les quals seguiren:

  • Chansons de la fleur de Lys, Clairon et Binions, (1899);
  • Coups de Clarion (1900);
  • Chansons en sabots (1901;
  • Les chansons des petots Bretons, Chansons en dentelles (1902);
  • Chansons de not'pays (1903);
  • Chansons de Jean qui chanté (1907).

Assolí gran fama a la Bretanya amb la cançó popular Nótrée Dame du Gusclin (1906). Se'l hi deu a més la gran cantata premiada a l'Exposició del 1900, titulada ¡Pour la Patrie!, la comèdia en dos actes i en vers Pierrot Papa, Le Poignard, A qui le neveu? (1895), Chantepic (1896), drama en tres actes, Nos Bicyclistes (1896), La voix du lit clos (1901), Chansons de clochers-a-jour, i un munt de petites comèdies i drames populars.[1]

Botrel i la seva esposa, amb els típics vestits bretons

Cal afegir a la llista dels seu poemes i cançons populars:

  • Contes du <lit clos>;
  • Chansons pour Lison;
  • Chantes, les gasl;
  • Cahnsons de Jacques-La-Tèrre;
  • Chansons de Jean-la-Vague.

Entre els seus pomes i cançons heroiques:

  • Chansosn de <La fleur de lis>;
  • Chançons tricolores;
  • Coups de clairon.

Entre les seves comèdies i drames populars:

  • La voix du <lit clos>;
  • Fleur d'ajonc;
  • Péri en mer;
  • Doric et Léna;
  • La mort-aux-races;
  • Les paimpolaise;
  • Monsieur l'aumônier;
  • La médaille du pilote;
  • Le mystère de Keravel, drama (París, 1911);
  • Chansons de clochers-a-jour, (París, 1912);
  • Les alouettes (París, 1912);
  • La nuit rouge, drama (París, 1913);
  • Chants du bivouac (París, 1915);
  • Chansons de route (París, 1916).

Les seves últimes obres foren Jean Gouin (1919), Le Vieux Poilu (1917) i Le départ de Jehanne (1920).[2]

Referències

[modifica]
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 9 ISBN 84-239-4509-X
  2. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. II, pàg. 178 ISBN 84-239-4572-3